divendres, 28 d’agost de 2015

Dia 32, 33, 34: go to the north

Hem llogat un cotxe i hem enfilat cap al nord. No massa al nord. Dues hores i mitja només. Cap a un parc natural on esperem veure alguna bèstia i fer natura un parell de dies...

Per alguna estranya jugada del destí la nostra ruta passava per davant de la fabrica de cerveseria artesana "Flying Monkeys". Una molt bona cervesera molt coneguda dins el sector de les artesanes. Així que hem parat, hem tastat birra, hem comprat litres de birra i hem comprat merchandising de birra.

Amb la panxa plena hem enfilat fins al càmping que teniem reservat molt a prop del parc natural d'Argonquin. Teniem reservada una cabana al més pur estil yanki: caseta de fusta envoltada de pins i amb una fantàstica barbacoa. Hem comprat carn, més beure i un smarshallows per fer la gracia.

L'endemà hem anat directes a Algonquin Park on hem passat el dia navegant amb una canoa pels seus immensos llacs. El lloc és preciós. Ple de pins i les típiques casetes d'estiueig vora el llac. La llàstima ha estat que no hem vist cap ren ni cap ós ni cap castor...

I així hem tancat aquest llaaaarg viatge. La veritat és que ha estat un estiu fantàstic. De contrastos. Hem passat d'un país pobre però preciós a un país ric també increïble. Dos mons diferents però apassionants.

















dilluns, 24 d’agost de 2015

Dia 31: Niagara Falls









Com no podia ser d'altra manera, si vas a Toronto, tens una visita obligatoria a les catarates del Niagara. Que tothom es pensa que estan als EUA. I és cert... Només que des d'allà no es veuen. Cal travessar la frontera...
Niagara Falls és el Salou de Canadà. Ple d'establiments de menjar ràpid,atraccions xorres, casinos, espectacles, megabotigues de souvenirs... Ah i també tenen unes cascades.
L'allau de gent a una banda i altra de les fronteres és bestial. La majoria agafen un ferry que se situa sota la cascada i remulla de valent a la gent. La resta fem fotos des de darrere la valla.
Les vistes són espatarrants. Milions de litres d'aigua caient alhora. Tot un espectacle.

Dia 30: llac Ontario











Toronto és una ciutat gran però caminable. Així que, com ahir hem continuat descobrint la ciutat a peu.
Hem anat al barri bohemi, al xinès, al de compres... I ens hem apropat a la torre de Toronto. Molt molt alta.
Amb els ingredients per un bon entrepà, hem agafat el ferry per anar a les illes del llac Ontario. És un llac immens, no es veu l'altra riba. Els torontins utilitzen les illes com a parc, zona de picnic, parc d'atraccions i, quan es pot, de platja.
A part, lea vistes de la ciutat són magnífiques. Com diu l'acudit, és veu "torontontero".

divendres, 21 d’agost de 2015

Dia 28: hasta otra Perú!






L'últim dia, com no podia ser d'altra manera, l'hem rematat a Lima.


Per aprofitar el dia hem fet una visita al Museo Larco d'art peruà. El tal Larco es va dedicar a saquejar mig Perú per fer-se una bona col.lecció de restes arqueològiques. I la veritat és que va arreplegar tantes peces, que al museu pràcticament no n'hi caven...


La veritat és que el museu estan molt ben explicades les cultures antigues del Perú. I tenen molt bones peces.


La sala clau és la dels gerros eròtics. Molt catxonda i tal.


I la resta del dia, doncs el de sempre: compres d'última hora i migdiada de 3 hores abans d'agafar l'avió.


Cap a Toronto anem!

dijous, 20 d’agost de 2015

Dia 27: la màgia de Chavin










No tot és Machu Picchu a Perú. El pais és ple de ruïnes igualment admirables. Aprofitant que estàvem cansats de tanta excursió avui hem anat a descobrir la "meca d'Amèrica". El centre de peregrinatge dels habitants dels Andes entorn a l'any 1000 a.C.

El Chavin de Huantar és un conjunt de temples orientats astronomicament mirant el sol del solstici d'hivern. Aquell dia el sol il·lumina de ple el temple principal. Ah, i també són patrimoni de la humanitat.

Les edificacions estan fetes caldo, pendents d'una excavació arqueològica en profunditat i una bona restauració. Però part de l'interès és dins i no pas fora. Els temples són uns grullers plens de passadissos i laberints on s'hi practicaven rituals d'iniciació i altres estranyes cerimònies.

A més, els temples tenen uns complexos sistemes de canals que repartien aigua i servien per a realitzar ofrenes.

El més espectacular del conjunt, és una galeria que conté una divinitat esculpida en pedra. Allà s'hi portaven només uns pocs escollits, farcits a drogues, a consultar al deu. Uns sacerdots tiraven sang pel cap de l'escultura per donar-li més màgia al tema. I la veritat és que l'escultura fot força iuiu.

Una visita força interessant.

En acabar el dia hem agafat un autobús cap a Lima, que demà toca volar...

dimecres, 19 d’agost de 2015

Dia 26: Huascarán











Això de Huaraz està sent molt duret. Primerament volíem fer una ruta de 3 dies per la muntanya i ara estem fent excursions d'un dia. Però tot i això estem fets caldo.

Avui hem volgut rodejar el Huascaran, la segona muntanya més alta d'Amèrica (6700 metres). Dins el parc natural del mateix nom, declarat patrimoni de la humanitat. Un "petit" passeig de 7 hores amb un desnivell de 1500 metres. Trèiem el ronyó per la boca.

L'excursió, però, ha estat molt maca. Els paisatges valien molt la pena. Especialment els seus llacs. L'objectiu final era el llac 69. Curiós nom per un llac...

Pel camí de retorn hem pogut observar les restes de la ciutat de Yungay. Sepultada per una allau de la muntanya i que va deixar més de 20.000 morts ja fa uns anys.

Ens queden 2 dies d'estada a Perú. Això s'acaba.