divendres, 31 de juliol de 2015

Dia 8: Paracas, un desert ple de vida


Seguint la mítica Panamericana hem arribat a Paracas. Prop de Pisco, la capital de la beguda nacional del Perú, del mateix nom.

Paracas és una reserva natural d'una increïble bellesa. Una zona més desèrtica que Castella però amb una biodiversitat brutal.

Hem agafat un tour per tal de veure les diverses platges i els seus penya-segats. Molt espectaculars.

Mai hagués dit que un desert podia ser tant maco. Per no parlar del seu ocells. Sobretot dels pelicans sorprenentment propers (tot i que amb molt mala llet: quasi em mosseguen...).









dijous, 30 de juliol de 2015

Dia 7: explorant Iquitos

Darrer dia enmig a la ciutat de la selva.

Avui hem anat al mercat de Belén i hem tafanejat tot el que venien. Sobretot animals exòtics i coses curioses. És un mercat molt curiós però també poc higiénic pels estandars europeus.

Després hem anat a veure el barco de la pel.li Fritzcarraldo. I hem fet la tarda
al zoologic veient besties amazóniques i banyant-nos en una bonica llacuna.
Un dia molt complet. Tornem a Lima, per demà anar cap a Paracas!











Dia 4,5 i 6: fent l'amazònic

Hem contractat un tour per l'amazones. Ha costat decidir quin feiem, doncs naltres voliem un tour no massa organitzat. Quelcom una mica salvatge.

Finalment hem optat per un tour que ens va recomanar un indi de l'alberg de Lima. I sortosament hem acertat. "Huacari tours" es diu. Barat i molt autèntic.

Hem estat tres dies en una cabana en plena riba amazonica. Amb un guia (Carlos Alberto), un conductor i una cuinera. Ningú més. Molt exclusiu molt plegat.

El Carlos Alberto és un crack coneix molt bé la selva i els seus habitants. Ens ha parlat de les plantes medicinals, de la corrupció a Iquitos, del mode de vida de la gent, de les espècies animals, etc. També de l'aiaguasca i de les visions que provoca. Fins i tot, ens ha recomanat un xamán.

Hem vist dofins, micos, ocells, piranyes aranyes... De tot, vaja! Fins hi tot he toquetejat una tarantula que teniem en una habitació.

També hem visitat un poblat indigena, no d'aquells que els paguen per fer-se fotos amb taparabos, sinó dels habitants reals.

Tot plegat una experiència fantàstica! L'amazonia és un lloc certament màgic.

















diumenge, 26 de juliol de 2015

Dia 3: cap a l'amazonia!

Ja som a Iquitos. Una ciutat de 250.000 habitants perduda enmig de la selva amazónica. Com no hi ha carreteres només s'hi pot arribar en avió.

Ens hospedem a la Casa del francés, hostel cutre cutre on es va rodar la pel.lícula Fritzcarraldo.

La connexió a internet és molt dolenta així que no puc penjar fotos...(ho faré a Lima).

Demà marxem a la reserva de Pacaya. Un indret perdut a la selva a 200 km d'aquí. Estarem tres dies aillats, sense internet, ni llum ni res que no sigui natura...






dissabte, 25 de juliol de 2015

Dia 2: rematant Lima


Avui tocava rematar Lima, així que hem anat per feina.

Per començar hem seguit la costa fins el parc de l'amor. Un parc molt hortera que té una mena de trencadís cutre com imitant el Park Guell. Després hem enfilat cap al far de la Marina, on hem fet la foto tonta de torn.

Vista la costa hem anat a fer una mica de cultura i hem visitat la piràmide de Lima. Digues-li piràmide, digues-li cúmul de totxanes. No té no base quarada ni vèrtex.Tot i així és ven curiosa de veure.

Tenien un petit zoologic on hem vist el nostres primers cuis (covaia), llames i alpaques.

Per rematar el dia hem anat al bonic barri de Barranco. Que, com el seu nom indica, fa baixada. Amb cases d'estil colonial. És el barri bohemi de Lima i té bars molt xulos. Així que hem pogut fer una bona pinta de cervesa artesana.