dimecres, 5 d’agost del 2015

Dia 13: viatge d'altura

2h del matí, sona el despertador. Marxem cap al canó de Colca. El canó més profund d'Amèrica i segon del món. Més que no pas el Grand Canyon.

La visita, tot i ser molt maca, és una turistada on et claven uns preus astronòmics només per entrar.

Està tan a petar que la gent tapa els condors. Això si, les vistes espectaculars, igual que el vol d'aquestes aus.

Hem fet unes quantes parades a miradors. Cadascun amb millors vistes que l'anterior.
La gent de la vall del Colca porta el vestit tradicional, que es força peculiar. Tot i que, en part, l'aprofiten com a reclam turístic. Tot està ple de paradetes d'artesania i dones amb alpaques (llames) i àguiles per fer la foto al guiri de torn.

Un cop acabada la visita hem agafat un bus direcció a Puno. Hem creuat l'altiplà dels Andes. Uns paissatges secs fascinants. Em semblava estar dins de la pel.lícula "Diarios de motocicleta". De bon gust hagués llogat una moto i hagués fet de Che Guevara. Llàstima que anem amb els dies comptats i ens reservem els dies d'exploració per Cuzco i Huaraz.
En total avui hem estat en altures que van des dels 3200 als 4900 metres sobre el nivell del mar. Una autèntica bogeria. Hem pres te de coca per aturar el mal d'altura, però tot i això ens ha afectat, sobretot a la Marina que s'ha passat el trajecte dormint pel mal de cap...

Per no parlar del fred. Aquest matí al canó de Colca teniem temperatures sota zero, quan ha sortit el sol hem superat els 25 graus. Una bogeria.








2 comentaris:

  1. Esto si que es guapo. El cañón se ve profundo y los confíes majestuosos.
    Parezco el Rguez. De la Fuente

    ResponElimina